Proletaris del món, uniu-vos!
EL TITELLA MADURO SE'N VA, EL SISTEMA CAPITALISTA ES QUEDA
NO CAIGUEM EN EL PARANY DE DEFENSAR A UNS EXPLOTADORS CONTRA UNS ALTRES
La matinada del 3 de gener de 2026, l'exèrcit dels EEUU va bombardejar una base militar a Caracas amb 7 explosions mentre helicòpters de combat estatunidencs es desplaçaven sense massa pressa pel cel de Caracas.
Unes hores després, el president dels EEUU anunciava que havia segrestat el president de Veneçuela i a la seva dona per jutjar-los als EEUU. Cap mobilització de l'exèrcit veneçolà, cap resposta ni intent d'intercepció. I això que els EEUU té desplegada part de la seva flota, afirma haver intervingut en territori veneçolà la setmana passada i l'exèrcit veneçolà estava en estat d'alarma.
En un discurs esmorteït, el cap de l'exèrcit (Padrino), sense esmentar el segrest del president veneçolà, ha fet una crida a la "serenitat, seny, calma" i ha acabat amb proclames a la defensa de la pàtria. El ministre de l'interior, també militar Diosdado Cabello, després d'enredar-se dient "més enllà d'un de nosaltres, o d'un altre de nosaltres o de qualsevol de nosaltres...", sense anomenar a Maduro, ha recitat també les proclames de defensa de la pàtria. En altres paraules, tot sembla indicar que el titella Maduro ha estat entregat.
L’actuació dels EEUU busca diversos objectius
En primer lloc, es tracta d'imposar l'accés hegemònic estatunidenc al petroli veneçolà i evitar que sigui la Xina qui reconstrueixi la indústria petroliera veneçolana. Malgrat els intents dels EEUU d'imposar l'exclusivitat del negoci per les petrolieres estatunidenques, capitanejades per Chevron, les quals s'han anat reintroduint en els darrers anys: “en el cas de Veneçuela, més del 80% de les seves exportacions de petroli es destinen a la Xina” (Expansión, 26-12-2025), bàsicament per pagar deutes. I no només la pràctica totalitat del petroli que l'imperialisme estatunidenc considera seu s'estava anant a l'imperialisme xinès sinó que s'estava accelerant la inversió directa capitalista xinesa en aquest camp: “La primera instal·lació flotant per produir cru en un projecte de 1.000 milions de dòlars operat per la xinesa Concord Resources Corp a Veneçuela va arribar al Llac Maracaibo (…) L'empresa xinesa, coneguda com CCRC, està intensificant la producció en dos camps petrolífers (…) i espera aconseguir els 60.000 barrils diaris per a finals del pròxim any. (…) sota un contracte de producció compartida de 20 anys. La firma ha enviat personal xinès especialitzat en desenvolupament de jaciments petrolífers, amb l'objectiu de reobrir ràpidament uns 100 pous.” (La Patilla, 04-09-2025).
I no només es tracta de fer-se amb el negoci del petroli sinó d'explotar la resta de recursos naturals: “A més de posseir les majors reserves de petroli del món, Veneçuela compta amb enormes jaciments de gas —els sisens a escala global—; grans reserves d'or, les més importants d'Amèrica Llatina; ferro, en el lloc dotze mundial; bauxita, en el quinze; i diamants. (…) A això se suma una dotació rellevant de les anomenades “terres rares”, especialment coltan i tori” (El País, 21-12-2025).
En segon lloc, es tracta de rescatar l'aparença de MATÓN mundial dels EEUU a través del seu recent redecorat com a “departament de guerra”. En el seu procés de replegament, els EEUU no pot mantenir conflictes sostinguts amb un desplegament del seu propi exèrcit i ha hagut d'anar-se retirant. Però sí que pot fer de matón mafiós, quan Israel li elimina prèviament les defenses antiaèries a l'Iran, o contra un capitalisme com el Veneçolà que cau a trossos, si té algun punt de suport en el seu interior. Juntament amb la destrucció en alta mar d'embarcacions, es tracta d'un missatge per aquells Estats capitalistes en general i llatinoamericans en particular que ofereixen resistència al capitalisme estatunidenc.
En tercer lloc, es tracta d'un cop dels EEUU específicament a Rússia, la Xina i l'Iran, per a major detall de les relacions que es volen tallar: “acord d'associació estratègica i cooperació entre Rússia i Veneçuela (…) Tota la tecnologia militar del país caribeny és majoritàriament d'origen rus (…) Pequín ha donat a conèixer un acord comercial lliure d'aranzels amb Caracas (…) l'acord de cooperació estratègica a 20 anys signat en 2022 amb l'Iran” (La Vanguardia, 15-11-2025).
Qui pot controlar la situació interna?
En les seves declaracions posteriors, el president dels EEUU (Trump) ha declarat que els EEUU planegen governar Veneçuela durant un temps fins que es produeixi una transició cap a un govern que pogués controlar la situació alineat amb els interessos dels EEUU. Va amenaçar amb un segon atac i va advertir que el que havien fet amb el president podien fer-lo amb qualsevol altre que no es plegués als seus interessos. Però va afirmar que no creia que fos necessari perquè la vicepresidenta de Veneçuela hauria dit que s'alinearia amb ells i també perquè hi havia gent meravellosa en l'exèrcit veneçolà.
L’“oposició” no ha trigat a dir que estava llesta per prendre el poder però, molt significativament, el president de l'imperialisme estatunidenc va afirmar que la líder de l’“oposició” no tenia el suport ni el respecte necessaris per liderar el capitalisme veneçolà.
I al mateix temps, els EEUU no pot envair Veneçuela ni governar-la sense el suport del Partit de l'Exèrcit. Per tant, el que decidirà el curs dels esdeveniments immediats seran les negociacions a les quals accedeixi o no l'Exèrcit veneçolà, segons consideri que pot mantenir el control de la situació a través de les seves bases socials i fer negocis amb els EEUU al mateix temps o no.
Però qui pagarà els deutes?
El pla dels EEUU és que les empreses petrolieres estatunidenques entrin a reconstruir la infraestructura energètica, avançant els diners a compte de les vendes del petroli extret. Així, modernitzant la infraestructura i incrementant la producció, podrien vendre el cru de Veneçuela al món, obtenint grans guanys i prometent un futur daurat als veneçolans.
Però, prescindint del fet que el petroli està per sota dels 60 dòlars per barril i que l'augment de la producció de petroli a Veneçuela encara faria caure més aquest preu, aquí estan els deutes a saldar: “D'acord amb estimacions citades per Reuters, Veneçuela deu al voltant de 60.000 milions de dòlars en bons en mora. Si s'inclouen les obligacions de Pdvsa, préstecs bilaterals i laudes arbitrals internacionals, el deute extern total ascendeix a entre 150.000 i 170.000 milions de dòlars, depenent del càlcul d'interessos acumulats i sentències judicials. (…) L'univers de creditors veneçolans és ampli i heterogeni. Inclou a tenidors de bons internacionals - fons globals de mercats emergents i fons especialitzats en deute en dificultats, coneguts com a “fons voltor”, empreses amb laudes arbitrals favorables i creditors bilaterals. Entre aquests últims destaquen la Xina i Rússia, que van atorgar préstecs milionaris” (El Nacional, 20-12-2025).
La gran mentida del socialisme a Veneçuela
La gran victòria de la burgesia veneçolana – tant de l’oficialisme com de l’“oposició” – ha estat aconseguir identificar al Partit de l'Exèrcit amb el socialisme i el comunisme. És una necessitat imperiosa per la classe obrera eliminar aquesta GRAN MENTIDA. A Veneçuela no hi ha socialisme, hi ha CAPITALISME. El capitalisme es basa en el treball assalariat, en què la nostra força de treball és una mercaderia més i té un preu: el salari. Per això el capitalisme significa inevitablement explotació i fam per la classe obrera. Cap canvi de govern parlamentari significarà un canvi real per la classe obrera en el capitalisme. L'Estat capitalista està al servei del capital, mani qui mani, governi qui governi.
La crua realitat és que els deutes del capitalisme veneçolà – mentre subsisteixi el capitalisme – només es poden pagar amb la sobreexplotació del proletariat veneçolà.
Mentre subsisteixi el capitalisme a Veneçuela (encara que els uns i els altres el vesteixin falsament de socialisme), l'única sort per la classe obrera és l'explotació de la mercaderia força de treball, per l'obtenció del plusvalor com a única font de guany.
Per la represa de la lluita de classe
La il·lusió parlamentària o el narcòtic patriòtic només serveix per distreure'ns mentre ens maten de fam o a trets: els governs parlamentaris passen i la fam queda. Els proletaris continuarem patint les conseqüències d'aquest sistema mentre ens enredin en què cal canviar de govern quan el que cal fer és abolir aquest sistema d'explotació.
Aquesta és la realitat que viu i enfronta la classe obrera i el proletariat veneçolà, desarmat teòricament i sense un organisme classista que li serveixi com a instrument per la lluita per millors condicions de treball i salaris. La classe obrera no podrà lluitar ni tan sols per les seves reivindicacions immediates si no trenquem amb la política burgesa que influència i dirigeix tot l'aparell sindical, trencant amb el seu control organitzatiu, tendint a formar organismes de lluita econòmica de classe i independents del parlamentarisme, combatent la política de submissió o de solidaritat a l'economia nacional o d'empresa, combatent i desemmascarant al règim democràtic parlamentari com a instrument clàssic de dominació de la dictadura del capital.
Necessitem recuperar un programa de superació revolucionària del capitalisme, només així podrem lluitar per millors condicions laborals i socials al mateix temps que preparem les condicions per l'abolició de l'esclavitud del treball assalariat.
La unitat nacional és la tomba de la classe obrera
Ara uns ens diran que cal lluitar per la pàtria contra la intervenció militar estatunidenca, uns altres ens diran que cal lluitar per la pàtria contra l’oficialisme, lluitar per la pàtria contra el retorn dels “escuálidos”, etc. I després ens diran que cal defensar la pàtria trencant-nos l’esquena i treballant com a bèsties per un salari igual de miserable que l'actual o pitjor.
Però la famosa “pàtria” per la classe obrera és la nostra explotació. Perquè els uns i els altres, tots els que tenen interessos econòmics en l'explotació de la classe obrera mundial en general i veneçolana en particular, ja siguin burgesos veneçolans oficialistes o d'oposició, o estatunidencs, russos o espanyols, xinesos o italians; tots ells basen el seu guany en la nostra explotació.
El nacionalisme ens lliura lligats de peus i de mans a l'explotació capitalista en temps de guerra comercial i a l'escorxador com a carn de canó en temps de guerra militar. Qualsevol defensa de la pròpia “pàtria” és trair a la causa de la revolució: “Els obrers no tenen pàtria, no se'ls pot prendre allò que no posseeixen.” (Manifest del Partit Comunista, 1848).
La història ofereix només una via per eliminar totes les explotacions, totes les tiranies i les opressions: la via de l'acció revolucionària de classe que, en tot país qualsevol que sigui, alineï a la classe obrera contra la burgesia local, amb completa autonomia de classe en el pensament, organització i comportament polítics, en l'acció de combat; unint les forces dels proletaris de tot el món per sobre de les fronteres de tots els països – en la “pau” i en la guerra – en un organisme unitari l'acció del qual no es detingui fins al complet aniquilament de les institucions del capitalisme.
L'única manera d'oposar-nos a les guerres que el capitalisme produeix és la represa de la lluita de classe contra la pròpia burgesia, la ruptura del front nacional interclassista (als països bel·ligerants i en la resta). Per a això necessitem combatre la influència organitzativa i ideològica que exerceix la burgesia a través del sindicalisme integrat en l'Estat i a través del parlamentarisme, desenvolupant una extensa xarxa de solidaritat i de lluita en el pla sindical, fora dels tentacles de l'Estat, en la qual hagi guanyat una influència decisiva el Partit Comunista Internacional.
La consigna dels revolucionaris a nivell mundial ha de ser intransigentment i sense excepcions:
- Rebuig a tot nacionalisme: “els obrers no tenen pàtria”.
- Rebuig a la solidaritat amb l'economia de l'empresa i amb l'economia “nacional”.
- Derrotisme revolucionari contra la pròpia burgesia en temps de guerra comercial o militar.
- Organització conjunta i internacional dels proletaris de totes les llengües en el Partit Comunista Internacional per a la REVOLUCIÓ COMUNISTA A ESCALA MUNDIAL.
ABAIX LA GUERRA IMPERIALISTA!
ABAIX EL CAPITALISME EXPLOTADOR QUE AFAMA A LA CLASSE OBRERA!
ABAIX EL FALS “SOCIALISME” DEL PARTIT DE L'EXÈRCIT!
PARTIT COMUNISTA INTERNACIONAL – “EL COMUNISTA” – gener 2026 – www.pcielcomunista.org – x.com/pcielcomunista
3 de gener de 2026