Última revista: El Comunista nº76 (abril 2026)
El Comunista nº76 - abril 2026
El cicle històric de la degeneració de la III Internacional (V)
Vida de Partit: reunió general agost 2025
La paràbola de l’órdago aranzelari dels EEUU: col·lapse funcional
Ensopegades internes de la reedició del replegament emmurallat: fugida cap a la guerra
Veneçuela: el negoci del petroli uneix als EEUU i al Partit de l'Exèrcit
Un món capitalista saturat de petroli
Guerra imperialista a Orient Mitjà: manifestació de les contradiccions del capitalisme
Introducció a les Tesis de 1965-66
La lluita de l'Esquerra Comunista contra la degeneració de la Internacional Comunista
En l'última reunió general del Partit, dedicada a la lluita de l'Esquerra Comunista contra la degeneració de la 3a Internacional, es va utilitzar la línia temporal que posem a disposició de militants i simpatitzants.
En aquesta línia temporal estan recollits una sèrie de fets sintètics i de textos fonamentals que constitueixen la base per l'estudi de la lluita de l'Esquerra Comunista contra la degeneració de la Internacional Comunista, així com de les causes i manifestacions externes d'aquesta degeneració.
En el curs de tan sols set anys després del seu naixement el 1919, la que hauria d'haver estat l'organització mundial del proletariat revolucionari i per un moment ho va ser, va recórrer la paràbola completa des de l'error tàctic inicial fins a una veritable desviació tàctica ('front únic polític', 1921), desviació tàctico-programàtica ('govern obrer', 'govern obrer i camperol', 1922), desviació organitzativa ('bolxevització' , 1924) per acabar en una traïció completa als principis comunistes amb la desviació programàtica de 'el socialisme en un sol país' el 1926, que culmina el procés de degeneració de la Internacional i l'abandonament de la revolució mundial.
Les lliçons de la lluita de l'Esquerra Comunista italiana contra aquesta degeneració són un material indispensable per la represa del moviment revolucionari comunista per l'abatiment del règim burgès.
En el curs de tan sols set anys després del seu naixement el 1919, la que hauria d'haver estat l'organització mundial del proletariat revolucionari i per un moment ho va ser, va recórrer la paràbola completa des de l'error tàctic inicial fins a una veritable desviació tàctica ('front únic polític', 1921), desviació tàctico-programàtica ('govern obrer', 'govern obrer i camperol', 1922), desviació organitzativa ('bolxevització'
Les lliçons de la lluita de l'Esquerra Comunista italiana contra aquesta degeneració són un material indispensable per la represa del moviment revolucionari comunista per l'abatiment del règim burgès.
