¡Proletaris de tots els països, uniu-vos!
CONTRA LES MESURES DE MILITARITZACIÓ I CONTROL SOCIAL
Els comunistes i la vacunació
La burgesia de diferents països està imposant l'obligatorietat de les vacunes contra la Covid-19 per poder treballar (per llei o per imposició de les empreses) o limitacions per a qui no es posi la vacuna.
El descobriment al S. XVIII que els que munyien les vaques al camp anglès passaven una forma molt tènue de verola que els immunitzava davant la verola humana (mortal) va donar lloc al descobriment – cent anys després – de la vacunació. Mitjançant la vacunació s'han eliminat malalties com la verola i, de forma general, es prevenen malalties com el xarampió, la rubèola, la pòlio i la varicel·la. És un èxit al qual no tenim cap intenció de renunciar.
Temps enrere, les malalties es deia que provenien dels jueus, d'alguna bruixa o del pecat: solucionant-se en tots tres casos amb la liquidació mitjançant linxament (pogrom), forca o foguera. Històricament era en realitat un mètode de lliurar-se dels deutes amb l'usurer i d'expulsar i expropiar la població del camp, utilitzat tant pel règim feudal com pel règim burgès en conformació. El mecanisme utilitzat per manejar la població: la POR.
En el capitalisme, l'individu està intoxicat (de capitalisme) i la seva decisió espontània pot anar perfectament en contra del seu interès individual i de classe amb greu perjudici per a si mateix i per a la resta de la seva classe. D'això en treu un gran profit la burgesia alhora que els justifica ideològicament la seva dictadura, encoberta de paternalisme amb garlandes democràtiques o sense. Quan el proletariat hagi enderrocat el poder burgès, durant un període subsistirà aquesta contradicció entre els impulsos espontanis individuals i el propi interès individual i col·lectiu, del proletariat i de l'espècie humana.
Nosaltres com a comunistes no estem en abstracte en contra de la vacunació obligatòria, encara que és fàcil veure que en el comunisme superior – abolides les classes, la propietat privada, els diners i extingit l'estat – no hi haurà necessitat d'obligar la població a adoptar una cosa que la beneficia. En particular, el proletariat transitòriament al poder podria haver d'imposar l'obligatorietat de la vacunació i altres mesures en una situació en què una malaltia contagiosa posés en perill la vida humana i es comptés amb una vacuna efectiva. La vacuna impediria que els vacunats es contagiessin, això reduiria la velocitat dels contagis també i així, indirectament, es protegiria els no vacunats, etc.
Però el marxisme obliga a plantejar la qüestió en el context històric i no en abstracte. Parlem ara de la situació actual, en ple capitalisme, recordant abans que: “Els homes han estat sempre, en política, víctimes nècies de l'engany aliè i propi, i ho continuaran sent mentre no aprenguin a descobrir darrere de totes les frases, declaracions i promeses morals, religioses, polítiques i socials, els interessos d'una classe o una altra.” (Tres fonts i tres parts integrants del Marxisme, Lenin, 1913).
El SARS-COV-2 o la Covid-19
Any en curs 2022, dos anys després de l'inici dels confinaments amb motiu d'un nou virus (SARS-COV-2).
El SARS-COV-2 és un membre d'una família de virus coneguda des de fa temps, els coronavirus, dels quals es coneixen 45 espècies, 7 de les quals afecten a humans generant malalties com el refredat, bronquitis o pneumònies.
Pel que fa a l'origen del virus, la Xina sosté públicament que el virus va ser produït per un laboratori nord-americà i els EEUU sostenen públicament que el virus va ser produït en un laboratori xinès. Tot i aquestes acusacions creuades de les dues principals potències capitalistes mundials, l'explicació per al consum de masses és que prové d'un animal. Pel que segueix, és indiferent l'origen.
El SARS-COV-2 causava pneumònia vírica i – no tant per la gravetat del virus en si sinó per la insuficiència d'Unitats de Cures Intensives (UCIs) – va generar una mortalitat important el febrer-març-abril del 2020.
Van col·laborar a aquesta mortalitat el tancament deliberat de gent gran a les residències – assassinat massiu – i l'aplicació de tractaments als hospitals que ara mateix no s'apliquen perquè és notori que són nocius al mateix temps que les respiracions assistides es feien malament i amb material insuficient .
S'ha dit també que la diferència comparativa del volum de morts amb els anys anteriors indicaria que hi ha hagut un infradiagnòstic i així encobreix la burgesia la realitat en què ens condemnen a viure: l'augment de morts és degut a l'aïllament, a l'escassetat de recursos de la població, a la restricció dràstica d'accés a la sanitat, a la generalització dels diagnòstics i l'atenció mèdica per telèfon, a la insuficiència de mitjans sanitaris, a l'augment de morts per suïcidi, etc. Una xifra demolidora, a l'estat espanyol: “Cada 11 minuts mor una persona a la llista d'espera de la dependència. Un total de 43.381 persones han mort des de començament d'any (130 al dia) en aquesta situació” (La Vanguardia, 16-12-2021). Aquestes causes reals d'increment de la mortalitat es tapen sota un mantell de silenci i només se sent un ressò: Covid, Covid, Covid…
El SARS-COV-2 va iniciar el seu camí amb una simptomatologia de pneumònia aguda i pèrdua d'olfacte, però sobre la marxa se li han anat afegint tota mena de símptomes fins a fer-lo compatible amb qualsevol i arribant a la situació actual en què la variant més difosa del mateix té una simptomatologia completament diferent de l'original, que fa dos anys hauríem anomenat sense dubtar com a grip o refredat comú, segons el cas.
Del SARS-COV-2 s'han dit tota mena de coses contradictòries: que durava dies suspès a l'aire o a les superfícies, que podia generar pneumònies mortals o no causar cap símptoma al mateix temps, que mutava més lentament que la grip comuna i que no para de mutar, que era hiperbòlicament contagiós però que és normal que a la mateixa casa cohabitin amb un malalt altres persones que no arribin a contagiar-se, que les màscares quirúrgiques no servien i que les de qualsevol tela són suficients, etc.
Les vacunes per a la Covid-19
Hem aclarit a l'inici la nostra posició davant de la vacunació en general. Ara estem parlant concretament d'unes vacunes que no han seguit els protocols estàndard de la pròpia administració mèdica oficial en la seva elaboració (admès públicament), que s'administren o es prohibeixen segons els interessos comercials (es prohibeix la xinesa i la russa a Europa i als EEUU i es prohibeixen les occidentals a la Xina i Rússia, per simplificar), de les que s'afirma alhora que prevenen els contagis però que no eviten que et contagiïs ni que contagiïs a altres (¡!), que davant dels ulls de tot el món ha quedat demostrat que no eviten el contagi.
L'Església de la medicina oficial surt a la televisió a tranquil·litzar tothom: les vacunes no eviten el contagi, però fan que els símptomes siguin més lleus. Amén. Com que acabem de viure una passa general de l'última variant és fàcil comprovar per constatació directa que ni això és veritat.
La solució dels governs és: més dosis, més injeccions. Quin sentit té una vacuna que no evita que et contagiïs ni que contagiïs a altres i que - fins i tot si ho fes - es pretén que només ho fa per sis mesos, tres mesos i baixant…? El que sí que ha quedat demostrat és que la vacuna et deixa fora de joc dos dies en el millor dels casos, que pot tenir reaccions adverses, que afecta la menstruació, trombes, etc. Quantes dosis a l'any pretenen injectar-nos per acabar contagiant-nos igualment?
Però qualsevol raonament similar xoca contra un mur mediàtic i contra un mur en el propi sistema sanitari. Això no és nou. La medicina oficial burgesa nega l'origen laboral de gairebé totes les malalties que patim com a classe obrera. Són malalties que es deriven dels nostres treballs, però la “ciència” oficial nega que hi pugui haver cap relació: per al sistema sanitari tot són malalties degeneratives prèvies o cròniques… cosa que convé molt bé a la indústria farmacèutica que es lucra amb l'administració de les seves medicines que cronifiquen les malalties (mentre els tractaments capdavanters es tanquen amb clau mitjançant el criminal sistema de patents) i a la burgesia en general que amaga els resultats de la seva explotació i s'estalvia pagar les indemnitzacions i les pensions que hauria de pagar. La posició político-ideològica de la medicina oficial és una: negar costi el que costi els orígens socials de la immensa majoria de les malalties i dolències que pateix la classe obrera, el treball i les males condicions de vida i d'alimentació.
Si reduíssim dràsticament la jornada de treball, l'estrès de no arribar a final de mes i augmentéssim la qualitat de l'alimentació (amb prou nutrients i menys productes tòxics), es reduirien dràsticament per si soles les malalties de l'estil de què parlem. Però això és incompatible amb el guany empresarial i amb el mateix capitalisme, motiu pel qual els seus metges a sou han de sostenir que hi ha un altre origen que se soluciona amb les seves injeccions.
El gran negoci de la indústria farmacèutica
Però… com es pot atrevir algú a dubtar que les decisions mèdiques es prenen amb estrictes criteris mèdics?
Vegem què publica la premsa burgesa: “Els metges espanyols, els que més cobren de les farmacèutiques. Una quinzena va superar els 300.000 euros en tres anys a congressos i ponències. És on les empreses analitzades gasten més: 268 milions entre el 2017 i el 2019, davant dels 204 a Alemanya, 135 a Itàlia, 95,2 al Regne Unit o 5,8 a Suècia. (…) Les xifres no inclouen els pagaments per investigació i desenvolupament.” (La Vanguardia, 28-12-2021).
El negoci és el negoci i les empreses farmacèutiques s'estan fent d'OR: “Les farmacèutiques elevaran un 60% els ingressos aquest any per les vacunes. La facturació conjunta dels cinc fabricants occidentals de la fórmula contra la Covid-19 superarà els 208.000 milions d’euros. Caurà lleugerament el 2022, en espera d'una altra dosi.” (Expansión, 06-08-2021).
El que no és rendible ni lucratiu és multiplicar per cinc o per deu les UCIs que és el que s'hauria d'haver fet. Dos anys després, les infraestructures hospitalàries continuen sent deficients i no s'han incrementat. És més rendible imposar mesures restrictives i de control social a la població mentre se'ls van injectant les tones de vacunes que s'han produït i es produiran:
“Les farmacèutiques produeixen en un any prop de 11.200 milions de vacunes contra la Covid. La capacitat mundial de producció de tota mena de vacunes, que era de més de 4.000 milions de dosis a l'any abans de la pandèmia, s'ha triplicat només per a les que combaten aquest coronavirus.” (Expansión, 14-01-2022).
Contra la militarització i el control social
El grau d'ARBITRARIETAT en les mesures que s'imposen i de CONTRADICCIÓ en les justificacions que es donen s'explica plenament com a preparació ideològica per a la guerra, com a preparació per a l'arbitrarietat per excel·lència: la DISCIPLINA MILITAR.
La POR, avui com ahir, és el millor mitjà de fer acceptar a la població qualsevol arbitrarietat: “La religió és el sospir de la criatura angoixada” (K. Marx). Per aquest motiu, fa dos anys que es bombardeja la població amb dosis insostenibles d'alarmisme i se segueixen imposant mesures que no s'hauria aconseguit ni tan sols introduir si la simptomatologia inicial hagués estat l'actual.
- Ens oposem a que s'utilitzi la massa de la classe obrera com a conillets d'índies per a l'experimentació de vacunes per part de les empreses farmacèutiques.
- Ens oposem a que s'instauri la xivatada i la delació dins de la classe obrera.
- Ens oposem als confinaments, arrestos domiciliaris i tocs de queda que són un preludi de la militarització a cara descoberta de la societat.
Mentre la Covid-19 i les seves variants actuen com a CORTINA DE FUM, al subsol i a la superfície de la societat capitalista es desenvolupen processos que condueixen directament al CONFLICTE MILITAR en què la classe obrera té l'única funció de servir de carn de canó.
La CRISI DE SOBREPRODUCCIÓ no ha fet més que agreujar-se amb la represa epilèptica de la circulació de mercaderies a nivell mundial, la GUERRA COMERCIAL segueix aguditzant-se i els diferents imperialismes mundials es posicionen i xoquen indirecta o directament: Etiòpia, Iemen, Taiwan, Bielorússia, Ucraïna, etc.
Davant aquesta situació només hi ha una posició internacionalista possible, el DERROTISME REVOLUCIONARI: "Et donaran un fusell. Pren-lo i aprèn bé a manejar les armes. És una ciència imprescindible per als proletaris, i no per disparar contra els teus germans, els obrers d'altres països , com passa a la guerra actual, i com t'aconsellen que ho facis els traïdors al socialisme, sinó per lluitar contra la burgesia del teu propi país, per posar fi a l'explotació, a la misèria i a les guerres, no amb bons desitjos, sinó vencent la burgesia i desarmant-la." (El programa militar de la revolució proletària, Lenin, 1916).
PER LA REPRESA DE LA LLUITA DE CLASSE!
PER LA REVOLUCIÓ SOCIAL ANTICAPITALISTA!
PARTIT COMUNISTA INTERNACIONAL – “EL COMUNISTA” – gener 2022 – pcielcomunista.org – @pcielcomunista