Proletaris del món, uniu-vos!
PER ACABAR AMB LES GUERRES, CAL ACABAR AMB EL CAPITALISME!
La guerra és la solució capitalista de la seva crisi
Fa gairebé dos anys que va començar la CARNISSERIA a Ucraïna i fa un any la MASSACRE a Gaza, mentre uns altres múltiples conflictes menys mediàtics es lliuren en l'actual món capitalista. Seria d'una CEGUESA extrema tractar d'entendre aquests conflictes considerant-los només en la seva escala local i molt més tractar de buscar una “solució” a aquesta escala. Aquests conflictes venen determinats per la intersecció de processos necessaris de la concurrència entre els diferents imperialismes a escala mundial.
L'acumulació d'interessos imperialistes entrecreuats que col·lisionen i esclaten en forma de conflictes armats, es produeix en el marc dels processos que determinen el període actual, una vegada tancat el cicle de revolucions burgeses anticolonials a Àsia i Àfrica i culminada l'extensió del capitalisme a escala mundial: el desplaçament del centre de gravetat del capitalisme a Àsia, la ruptura del repartiment del món i la crisi de sobreproducció.
Aquests processos determinen entre altres coses el desplaçament dels EEUU per part d'altres imperialismes i el seu replegament de diverses de les seves àrees d'influència, l'exacerbació de la guerra comercial, la tendència a la interconnexió intra i interregional, la irrupció d'alteracions en les rutes comercials i la cadena de subministrament per intentar contenir l'allau de mercaderies i contrarestar les arenes movedisses de la sobreproducció, la seva materialització en conflictes militars de moment localitzats però amb una participació i impacte indiscutiblement internacional i mundial.
Tant la ruptura del repartiment del món com la crisi de sobreproducció relativa de capitals condueixen el món capitalista cap a la guerra imperialista; no es tracta de la bogeria d'un o d’un altre titella sinó de l'essència de la solució capitalista a la crisi: “Com venç aquesta crisi la burgesia? D'una part, per la DESTRUCCIÓ obligada d'una massa de forces productives; d'una altra, per la CONQUESTA de nous mercats i l'EXPLOTACIÓ més intensa dels antics. De quina manera ho fa, llavors? Preparant crisis més extenses i més violentes i disminuint els mitjans de prevenir-les.” (Manifest del Partit Comunista, 1848).
El joc macabre dels diferents imperialismes
Uns imperialismes i altres actuen empesos per les determinacions materials en defensa dels seus interessos, però els resultats de les accions dels uns i els altres sovint produeixen efectes diferents als esperats, sense que per això puguin detenir-se en la seva carrera desbocada per desbancar els seus rivals.Final del formulario
La guerra a Ucraïna va ser preparada pels EEUU amb la intenció de trencar les connexions entre la UE i Rússia, amb l'objectiu d'aïllar i desgastar a l'imperialisme rus al mateix temps que a l'imperialisme europeu, i per imposar-se a posteriori sobre els contendents esgotats (com va fer en les dues guerres mundials). Va ser iniciada per Rússia amb la intenció de recuperar la seva àrea d'influència incitada pel procés de replegament dels EEUU a nivell mundial. L'imperialisme europeu tracta de contenir amb ella l'embranzida dels imperialismes xinès i rus. El proletariat ucraïnès i rus és sacrificat en el front i sotmès a una redoblada explotació en la rereguarda, lluitant i treballant per una causa que és la dels seus explotadors.
La massacre a Gaza va ser detonada com a mitjà per frenar la integració d'Israel amb la resta de la zona d'Orient Mitjà, que estava accelerant-se amb els acords d'Abraham en el marc de la retirada dels EEUU de l'Afganistan i pràcticament de l'Iraq, de l'acord Iran-Aràbia Saudita sota l'auspici de la Xina i del reconeixement d'Israel per part de l'Aràbia Saudita que anava a ser imminentment anunciat. Aquest procés d'integració deixaria sense base material a una sèrie de sectors en el costat palestí i en l'israelià: els gestors del camp de concentració de Gaza (Hamàs) i la fracció israeliana actualment governant i vinculat amb els ultraortodoxos i els “colons”. Aquestes fraccions són les que es van veure empeses a intentar frenar aquesta integració, organitzant uns l'atac del 7 d'octubre en territori de l'actual Estat israelià i permetent els altres que aquest atac sobre població civil es desenvolupés sense contenció, per tenir l'excusa per entrar militarment a Gaza i realitzar la labor de massacre i destrucció que ha vingut realitzant l'Exèrcit israelià des de llavors. Tant Hamàs com l'Estat israelià han sabotejat activament qualsevol alto el foc, intentant que l’escalada militar s'estengui tant com sigui possible (al Líban o directament amb l'Iran), amb la condició de mantenir viu el conflicte que els dona la seva raó de ser. Cadascun dels principals imperialismes involucrats mou les seves peces en aquest tauler. Les conseqüències les pateix el proletariat palestí, israelià, libanès, iranià i de la resta de la zona.
Les guerres són inevitables en el capitalisme
El paper reservat al proletariat en el guió burgès que hem descrit i en els episodis posteriors és el de CARN DE CANÓ en el camp d'explotació i en el front de guerra, tret que s'aixequi contra els explotadors com a classe per si i no per al capital, que reprengui la lluita de classe i es constitueixi en Partit Comunista Internacional.
De la primera guerra mundial i a l’escalfor de la Revolució d'Octubre va sorgir la Internacional Comunista el 1919, òrgan per la revolució internacional que va declarar al proletariat mundial:
"ENRECORDA'T DE LA GUERRA IMPERIALISTA! Aquestes són les primeres paraules que la Internacional Comunista dirigeix a cada treballador, qualsevol que sigui el seu origen i la seva llengua. Recorda que, a causa de l'existència del règim capitalista, un grapat d'imperialistes va tenir durant quatre llargs anys la possibilitat d'obligar a tots els treballadors del món a degollar-se! Recorda que la guerra burgesa va sumir a Europa i al món sencer en la fam i la indigència! Recorda que sense la liquidació del capitalisme, la repetició d'aquestes guerres criminals no només és possible sinó inevitable!" (…) "La guerra imperialista va confirmar una vegada més la veracitat del que podia llegir-se als estatuts de la I Internacional: l'EMANCIPACIÓ DELS TREBALLADORS no és una tasca local ni nacional sinó una TASCA SOCIAL I INTERNACIONAL." (Estatuts de la Internacional Comunista, II Congrés, 1920).
Aquesta Internacional va patir una greu degeneració en el curs d'un breu període de temps en cometre una sèrie d'errors tàctics (front únic polític, 1921), tàctic-programàtics (govern obrer, 1922), organitzatius (la mal anomenada “bolxevització”, 1924) que van conduir a la contrarevolució estalinista (el “socialisme en un sol país” o la mentida que a Rússia hi havia socialisme, 1926). Aquests errors van destruir a la pròpia Internacional, convertint-la en una sucursal subordinada a les necessitats de la construcció de capitalisme a Rússia. El 1943, en plena 2a guerra mundial, l'estalinisme dissolia el seu cadàver com a ofrena per repartir-se millor Europa i el món amb la resta de potències imperialistes.
Sense la superació completa i definitiva d'aquests errors tàctic-programàtic-organitzatius és impossible la represa de la línia de classe, del Partit Comunista Internacional. Sense la reapropiació del programa i de la teoria marxista és impossible una alternativa al guió macabre reconstrucció-sobreproducció-crisi-guerra-destrucció: “sense teoria revolucionària no pot haver-hi moviment revolucionari” (Lenin, Què fer?, 1903).
Qualsevol il·lusió pacifista en un capitalisme sense guerres és un ESTUPEFAENT SOCIAL que lliura lligat de mans i peus el proletariat a la seva burgesia en el moment de la veritat:
“Es limitaran a maleir tota guerra i tot el militar, es limitaran a exigir el desarmament? Mai es conformaran amb un paper tan vergonyós les dones d'una classe oprimida que sigui veritablement revolucionària. Els diran als seus fills: "Aviat seràs gran. Et donaran un fusell. Pren-lo i aprèn bé a manejar les armes. És una ciència imprescindible pels proletaris, i no per disparar contra els teus germans, els obrers d'altres països, com passa a la guerra actual, i com t'aconsellen que ho facis els traïdors al socialisme, sinó per lluitar contra la burgesia del teu propi país, per posar fi a l'explotació, a la misèria i a les guerres, no amb bons desitjos, sinó vencent a la burgesia i desarmant-la” (…) “Només després d'haver desarmat a la burgesia podrà el proletariat, sense trair la seva missió històrica universal, convertir en ferralla tota classe d'armes en general, i així ho farà indubtablement el proletariat, però només llavors; de cap manera abans.” (El programa militar de la revolució proletària, Lenin, 1916).
L'alternativa proletària a la guerra és la revolució social anticapitalista
La posició militant comunista és la del DERROTISME REVOLUCIONARI, la transformació de la guerra imperialista en guerra civil revolucionària:“El proletariat no només ha d'oposar-se a tota guerra d'aquest tipus, sinó que ha de desitjar la derrota del 'seu' govern en tals guerres i utilitzar aquesta derrota per a una insurrecció revolucionària, si fracassa la insurrecció destinada a impedir la guerra.“ (El programa militar de la revolució proletària, Lenin, 1916).
Una part de l'oportunisme ens voldria fer triar entre els EEUU, la UE, Rússia, la Xina, l'Iran, etc. Hem de rebutjar aquest parany, que és el de sempre. La lliçó de 1871, quan Prússia va alliberar l'exèrcit francès per massacrar la Comuna de París, és vàlida avui a nivell mundial: tots els exèrcits del món estan confederats contra el proletariat.
Igual que al cor de tot petit burgès batega l'ambició i la cobdícia del gran capital, al cor de totes les burgesies antiimperialistes d'ahir batega l'ambició i cobdícia imperialista dels seus opressors colonialistes d'ahir. Les àrees que van ser l'escenari d'aquesta lluita anticolonial burgesa són ara part integrant del mercat mundial i les burgesies que dominen en elles juguen un paper propi en la guerra pel domini del mercat mundial i el repartiment de l'explotació del proletariat mundial. La posició del marxisme va quedar establerta per tot el cicle històric actual després de la traïció social-xovinista que va portar a la fallida de la 2a Internacional: “(…) imaginem un esclavista posseïdor de cent esclaus que lluita contra un altre, que en posseeix dos-cents, per una distribució més “equitativa” d'aquests esclaus. És clar que parlar en aquest cas de guerra “defensiva” o de “defensa de la pàtria” seria falsejar la història i equivaldria, a la pràctica a una simple farsa dels hàbils esclavistes per enganyar la gent senzilla, els petits burgesos i la gent inculta. (…) I no correspon als socialistes ajudar un bandit més jove i més vigorós a que despulli altres bandits més vells i saciats. El que han de fer els socialistes és aprofitar la lluita dels bandits per enderrocar-los a tots.” (El socialisme i la guerra, Lenin, 1915).
Per la represa de la lluita de classe, per l'internacionalisme proletari
La unitat nacional és la tomba de la classe obrera: el nacionalisme ens lliura lligats de peus i de mans a l'explotació capitalista en temps de guerra comercial i a l'escorxador com a carn de canó en temps de guerra militar. Qualsevol defensa de la pròpia “pàtria” és trair la causa de la revolució: “Els obrers no tenen pàtria, no se'ls pot prendre allò que no posseeixen.” (Manifest del Partit Comunista, 1848).
La història ofereix només una via per eliminar totes les explotacions, totes les tiranies i les opressions: la via de l'acció revolucionària de classe que, en tot país qualsevol que sigui, alineï la classe obrera contra la burgesia local, amb completa autonomia de classe en el pensament, organització i comportament polítics, en l'acció de combat; unint les forces dels proletaris de tot el món per sobre de les fronteres de tots els països – en la “pau” i en la guerra – en un organisme unitari l'acció del qual no es detingui fins al complet aniquilament de les institucions del capitalisme.
L'única manera d'oposar-nos a les guerres que el capitalisme produeix és la represa de la lluita de classe contra la pròpia burgesia, la ruptura del front nacional interclassista (als països bel·ligerants i en la resta). Per a això necessitem combatre la influència organitzativa i ideològica que exerceix la burgesia a través del sindicalisme integrat en l'Estat i a través del parlamentarisme, desenvolupant una extensa xarxa de solidaritat i de lluita en el pla sindical, fora dels tentacles de l'Estat, en la qual hagi guanyat una influència decisiva el Partit Comunista Internacional.
Per poder dur a terme la seva missió històrica, la classe obrera necessita el Partit Comunista Internacional que ha de reunir la part més avançada i decidida del proletariat, unificant els esforços de les masses obreres dirigint-les des de la lluita per interessos i resultats contingents a la lluita general per la revolució mundial, per la instauració transitòria de la dictadura revolucionària del proletariat cap a una societat sense classes, sense propietat privada, sense treball assalariat, sense estat, sense règim mercantil i d'empresa.
La consigna dels revolucionaris a nivell mundial ha de ser intransigentment i sense excepcions:
- Rebuig a tot nacionalisme: “els obrers no tenen pàtria”.
- Rebuig a la solidaritat amb l'economia de l'empresa i amb l'economia “nacional”.
- Derrotisme revolucionari contra la pròpia burgesia en temps de guerra comercial o militar.
- Organització conjunta i internacional dels proletaris de totes les llengües en el Partit Comunista Internacional per la REVOLUCIÓ COMUNISTA A ESCALA MUNDIAL.
PARTIT COMUNISTA INTERNACIONAL – www.pcielcomunista.org
Setembre 2024