LA PARÀBOLA DE L'ÓRDAGO ARANCELARI DELS EEUU: COL·LAPSE FUNCIONAL
Els aranzels anul·lats pel Tribunal Suprem
El 23 de febrer de 2026 el Tribunal Suprem dels EEUU va declarar il·legals els aranzels imposats per la fracció governant menys d'un any abans, pomposament anunciats el 2 d'abril del 2025 proclamat com el “dia de l'alliberament”.
Aquests aranzels, que eren el senyal identificatiu dels partidaris del replegament emmurallat, han xocat amb el cos social burgès que ha forçat la seva anul·lació a través dels seus òrgans judicials, votant en contra seva fins i tot 2 dels 3 jutges del Tribunal Suprem nomenats per Trump.
Ara els tribunals hauran de dirimir la devolució de les quantitats recaptades a les empreses importadores estatunidenques que ja tenien presentada la seva demanda o la presentaran després d'aquesta decisió del Tribunal Suprem: “estan en joc al voltant de 170.000 milions de dòlars, que és el que l'Administració Trump hauria recaptat fins ara (…). De fet, a les milers de reclamacions que previsiblement arribaran en pròximes dates se sumen les més de 1.500 empreses importadores i detallistes que ja han presentat les seves pròpies demandes davant les autoritats estatunidenques de comerç” (Expansión, 21-02-2026).
Tot seguit el desautoritzat bufó Trump va anunciar un aranzel general del 10%, proclamant que el pujaria al 15%, cosa que després no va fer. Els nous aranzels es basen en la Secció 122 de la Llei de Comerç que requereix una validació (ara mateix en l'aire) del Congrés per a mantenir-los més enllà del 24 de juliol del 2026, quan compliran 150 dies.
Un inici prometedorament atropellat
Ja vam veure a “El Comunista” nº75 (abril 2025, pàgines 15-23) els titubejos que van precedir a aquest anunci, les conseqüències immediates que van portar a suspendre els aranzels de manera general durant 90 dies, excepte per la Xina sobre qui els EEUU va intentar concentrar la pressió i l’escalada aranzelària resultat de la contundent resposta de l'imperialisme xinès.
Observem quina paràbola s'ha recorregut des d'aquest inici i quins han estat els resultats globals del procés, a més de l'ensopegada amb si mateix de l'imperialisme estatunidenc en el seu intent d'imposar el seu mur aranzelari a la resta d'imperialismes concurrents.
Primer acord, amb el Regne Unit
El primer acord per evitar l'aplicació unilateral dels aranzels per part dels EEUU es va assolir amb el Regne Unit el 9 de maig de 2025.
Per part de l'imperialisme estatunidenc: “Es redueixen del 25% al 0% els aranzels aplicats sobre l'acer i l'alumini, (…) Washington també admet reduir els gravàmens a les importacions de vehicles del 27,5% al 10% (…). Hi haurà una quota de 100.000 vehicles, una xifra que pràcticament cobreix totes les vendes del Regne Unit als EEUU. (…) per la resta de sectors, els aranzels continuaran en el 10%, la taxa genèrica” (Expansión, 09-05-2025). Per la seva banda, l'imperialisme britànic va realitzar concessions bastant limitades, retirant els aranzels “a les importacions nord-americanes d'etanol, utilitzat en la producció de cervesa, i ha acordat un accés recíproc per la vedella (…) l'impost de serveis digitals, continua igual. Es tracta d'una taxa del 2%” (Expansión, 09-05-2025).
Evolució de l’escalada aranzelària EEUU-Xina
Encara que aquest primer acord es va anunciar amb l'acostumat triomfalisme, els EEUU no van trigar a anunciar el mateix mes de maig la suspensió dels aranzels addicionals imposats a la Xina. Així, els EEUU van baixar els seus aranzels imposats a la Xina del 145% al 55% (el tipus mínim del 10% dels aranzels “recíprocs”, juntament amb els del 20% imposats al febrer amb l'excusa del fentanil i el 15% que ja havia imposat la fracció governant anterior abans de deixar el poder més un altre 10% establert en dos mandats anteriors) i la Xina ha baixat els que havia imposat als EEUU del 125% al 10%.
Com una part d'aquesta treva comercial, els EEUU van anunciar “la reducció dels aranzels sobre petits paquets procedents de la Xina, coneguts com minimis, del 120% al 54%, mantenint una tarifa fixa de 100 dòlars per paquet (…) un alleujament pels gegants tecnològics de Silicon Valley, com Meta o Alphabet (Google), els ingressos en publicitat digital de la qual depenen en gran manera dels anunciants xinesos (…) la Xina va aixecar també ahir el veto que va imposar fa un mes al lliurament d'avions de Boeing a aerolínies del país asiàtic” (Expansión, 14-05-2025).
Mentrestant, els dirigents reals del gran capitalisme estatunidenc tenen clar que els seus negocis necessiten a la Xina per desenvolupar-se: “Ahir, Dimon, el banc del qual celebra una conferència anual a Shanghái, es va reunir amb Ren Hongbin, president del Consell de la Xina per la Promoció del Comerç Internacional. (…) El CEO d'Apple, Tim Cook, i l'inversor Ray Dalio van assistir a una conferència en la capital xinesa al març i també es van reunir amb He Lifeng” (Expansión, 24-05-2025).
Després de diverses pròrrogues, farols i pressions mútues addicionals, a l'octubre del 2025 els EEUU i la Xina van signar, en el marc del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic celebrat a Corea del Sud, una treva d'un any sencer: “El president dels EEUU va afirmar haver accedit a reduir l'aranzel relacionat amb el fentanil a la Xina del 20% al 10% (…) el Ministeri de Comerç de la Xina va confirmar que Pequín havia acordat suspendre l'aplicació dels controls a l'exportació de terres rares i que EEUU suspendria l'extensió dels seus controls a l'exportació de tecnologia a les filials d'empreses xineses anunciada a finals del mes passat, també durant un any. El Ministeri de Comerç va informar que els EEUU també van acordar suspendre per un any els aranzels portuaris imposats recentment a les indústries marítima, logística i de construcció naval xineses, i que després d’això Pequín suspendria les seves contramesures contra vaixells vinculats als EEUU” (Financial Times, 30-10-2025).
Significa això que la Xina era immune als aranzels i es podia mantenir en aquesta situació indefinidament? En absolut, en cas contrari no haurien pactat una treva.
Per exemple: “Associació de Comerç Electrònic Transfronterer de Shenzhen, un grup que representa a més de 2.000 comerciants xinesos, va afirmar que molts d'ells estaven “ansiosos” i havien demanat a les fàbriques i proveïdors que detinguessin o retardessin els lliuraments. Això ha portat a algunes fàbriques a suspendre la producció durant una o dues setmanes” (Financial Times, 24-04-2025).
Però si que significa que l'imperialisme xinès ha demostrat tenir eines de pressió (i molt particularment el seu control sobre les terres rares) que han deixat en res el xantatge aranzelari que pretenia fer l'imperialisme estatunidenc i que tots els aranzels addicionals amb els quals l'imperialisme estatunidenc pensava doblegar a la Xina han hagut de ser eliminats, en una retirada en tota regla.
Una faceta molt significativa de la guerra comercial entre els EEUU i la Xina és l'intent del primer d'impedir l'accés a xips avançats a la segona. Això ha forçat a empreses com Xiaomi, Alibaba i Baidu a dissenyar els seus propis xips, fabricats en part a Taiwan (TSMC). L'intent dels EEUU de bloquejar l'accés a software de disseny de xips a inicis del mes de juny va ser retirat al cap d'un mes com a part de la retirada davant la contraofensiva xinesa i també perquè “els fabricants xinesos d’EDA [automatització de disseny electrònic, en les seves sigles en anglès], liderats per Empyrean Technology, ja han desenvolupat un ecosistema de programari cada vegada més utilitzat pels fabricants de xips xinesos” (Financial Times, 04-06-2025) amb el que la prohibició només hagués regalat el mercat xinès d’EDA a les empreses xineses, mercat en el qual actualment encara predominen el grup alemany Siemens i els estatunidencs Synopsys i Cadence: “Entre les tres, controlen prop del 80% del mercat de programari EDA a la Xina” (Expansión, 04-07-2025).
D'altra banda, el bloqueig de xips H20 imposat pels EEUU va provocar un forat de 4.500 milions de dòlars en els comptes de la pròpia Nvidia i, a més: “els EEUU corren el risc de perdre el seu lideratge en IA davant empreses xineses, com Huawei, si prohibeixen l'exportació de tecnologia crítica” (Expansión, 16-07-2025). Tan important és aquest mercat que “Nvidia i AMD han acceptat pagar als Estats Units un 15% dels ingressos obtinguts” (Expansión, 12-08-2025).
Però el més significatiu ha estat la resposta en el costat de l'imperialisme xinès: “el regulador d'Internet xinès, la CAC, va enviar un missatge a importants empreses tecnològiques com ByteDance i Alibaba, al·legant preocupacions de seguretat i ordenant-los que suspenguessin les noves comandes de xips H20 de Nvidia” (Financial Times, 22-08-2025). I no només l'H20: “El regulador xinès d'Internet (CAC) ha prohibit a les grans tecnològiques domèstiques comprar els xips d'intel·ligència artificial (IA) de l'estatunidenca Nvidia, (…) La CAC ha sol·licitat aquesta setmana a gegants com Tencent, ByteDance (TikTok) i Alibaba que concloguin les proves i les comandes del xip RTX Pro 6000D, el processador que fabrica Nvidia específicament pel mercat xinès” (Expansión, 18-09-2025). I en paral·lel: “Huawei Technologies Co. es disposa a augmentar considerablement la producció dels seus xips d'intel·ligència artificial més avançats (…) L'empresa xinesa té previst fabricar al voltant de 600.000 dels seus emblemàtics xips Ascend 910C l'any que ve, aproximadament el doble del nivell d'enguany” (Bloomberg, 29-09-2025). És a dir, la Xina ha prohibit la importació de xips de menor gamma, comptant amb la seva pròpia capacitat de produir-los. Resultat: “[els EEUU] van garantir aquest dilluns el permís a Nvidia (…) perquè pugui vendre a clients a la Xina i altres països el seu segon xip més potent, el denominat H200” (La Vanguardia, 10-12-2025). I no falten compradors: “Alibaba i ByteDance ja havien comunicat en privat a Nvidia el seu interès a adquirir més de 200.000 unitats del model H200 cadascuna. Totes dues empreses – juntament amb destacades startups xineses, entre elles DeepSeek – estan actualitzant ràpidament els seus models per competir amb OpenAI i altres rivals estatunidencs” (Bloomberg, 23-01-2026).
A qui sí que s'han aconseguit imposar parcialment els EEUU és a Apple i a les empreses taiwaneses, imposant-los compromisos d'inversió als EEUU. En el primer cas, 100.000 milions i, en el segon cas, 500.000 milions per poder importar sense aranzels 2,5 vegades la seva capacitat planificada en territori estatunidenc, amb el somni de recuperar part de la quota de fabricació de xips als EEUU que “va caure del 37% el 1990 a menys del 10% el 2024” (Expansión, 21-01-2026).
Del dit al fet, hi ha un bon tret
Amb altres imperialismes EEUU va anar arribant a acords en un camí plagat de farols, fanfarronades i rectificacions, com els aranzels del 50% amb els quals els EEUU van amenaçar a la UE o l'aranzel del 35% amb el qual va amenaçar al Japó. En general, els aranzels (acordats o no) que van entrar en vigor a l'agost de 2025 van ser menors que els inicialment anunciats: Bangladesh (del 37% al 20%), Cambodja (del 49% al 19%), Corea del Sud (del 25% al 15%), el Japó (del 24% al 15%), Madagascar (del 47% al 15%), l'Iraq (del 39% al 30%), Indonèsia (del 32% al 19%), Laos (del 48% al 40%), Sri Lanka (del 44% al 30%), Tailàndia (del 36% al 19%), Taiwan (del 32% al 25%), UE (del 20 al 15%) i Vietnam (del 46% al 20%).
Birmània, Sèrbia, Filipines van veure ajustos molt petits i en el cas de Mèxic es van mantenir en el 30% (només per a aquells productes fora del tractat de lliure comerç i sense entrar en vigor, amb una pròrroga de 90 dies).
Els estats que van ser perjudicats amb uns aranzels majors van ser Canadà (del 30 al 35%), Suïssa (del 31% al 39%), Brasil (del 10% al 50%), l'Índia (del 26% al 50%) i la Xina (en l'escalada i deixada sense efecte que hem vist abans).
Integració de Suïssa en el mercat de la UE
Difícilment podrà oblidar la burgesia suïssa l'atropellament del 39% d'aranzels al qual va ser sotmesa encara que els EEUU acabés reduint-los al 15% al novembre del 2025, a canvi de la promesa d'inversió als EEUU en la producció d'empreses farmacèutiques, refineria d'or i material ferroviari. El resultat real d'aquesta actuació dels EEUU: el capitalisme suís ha estat empès als braços de l'imperialisme europeu.
Al març del 2026 es va signar un acord UE-Suïssa pel qual: “Per primera vegada, Suïssa s'integrarà en el mercat interior d'electricitat de la UE (…), es crea un Espai Comú de Seguretat Alimentària (…) Suïssa podrà participar en una àmplia gamma de programes de la Unió Europea que abasten la recerca, l'educació, l'espai i la salut (…) Suïssa accepta l'aplicació dinàmica del dret de la Unió en els sectors coberts pel paquet (…) haurà d'adoptar les noves lleis que vagi promulgant la Unió Europea (…) les qüestions relatives al dret de la UE seran remeses al TJUE (…) Suïssa es compromet a una contribució financera permanent (…) una contribució anual de 375 milions d’euros des de l'entrada en vigor de l'acord fins el 2026 que se suma als 140 milions d'euros que el país helvètic paga des de finals de 2024. L'accés al mercat únic comporta també la lliure circulació de persones entre el bloc comunitari i Suïssa, que ja no estaran limitades per quotes o topalls” (Expansión, 03-03-2026).
Intent de sotmetre a Brasil, acord UE-Mercosur
La fracció governant dels EEUU va anunciar un 50% d'aranzels sobre el Brasil pel judici de l'expresident Bolsonaro.
Malgrat la grandiloqüència del titular, la realitat demostrava la limitació de la pressió que els EEUU poden exercir sobre el Brasil: “Les exportacions van representar menys d'un 20% del PIB del Brasil l'any passat, segons el Banc Mundial. D'aquesta xifra, només el 12% de les seves exportacions es va destinar als EEUU (…). Gairebé 700 productes estaran exempts dels aranzels. Entre ells s'inclouen productes petrolífers, mineral de ferro, polpa de fusta, fertilitzants, gas natural, avions i peces d'aeronaus. Això significa que gairebé la meitat de les exportacions del Brasil als Estats Units quedarien exemptes dels nous aranzels” (Financial Times, 07-08-2025).
Si bé és cert que els aranzels van colpejar algunes indústries com la del calçat (el Brasil va exportar el 2024 uns 5,8 milions de parells de sabates als EEUU), en general: “l'augment de les exportacions a altres mercats, especialment la Xina i l'Argentina, va compensar la caiguda. Brasil manté un superàvit comercial de 6.130 milions de dòlars, la qual cosa representa un creixement del 35,8% respecte al saldo del 2024” (América Económica, 04-09-2025). Per tant, com en altres casos, fins i tot en el reduït àmbit en el qual els aranzels dels EEUU semblen exitosos, normalment només comporten una redirecció de determinats fluxos comercials.
De totes maneres, un dels principals talons d'Aquil·les dels EEUU respecte a la Xina són les terres rares i el Brasil és el segon país amb reserves de terres rares (amb 21 milions de tones mètrics d'òxids, enfront dels 44 de la Xina i els 1,9 dels EEUU). Això fa que als EEUU no li interessi trencar relacions sinó més aviat intentar accedir a aquestes reserves, la qual cosa dona al capitalisme brasiler un punt important de suport.
Què no han aconseguit detenir els EEUU? La consolidació de la Xina com a “principal soci de múltiples països llatinoamericans, donant suport al seu comerç exterior a la regió davant els aranzels dels EEUU. Així ocorre en el cas del Brasil o l'Argentina, encara que el gegant asiàtic continua elevant la seva presència en altres mercats, com el peruà, fet que li ha valgut noves friccions amb els Estats Units en la recta final de l'any. En concret, el port de Chancay inaugurat l'any passat per connectar directament Sud-Amèrica i la Xina s'uneix a altres iniciatives com fàbriques de vehicles a Mèxic i el Brasil, mines de coure o ferro a Xile, projectes ferroviaris a l'Argentina o les explotacions de liti en aquests dos països i Bolívia” (Expansión, 29-12-2025).
Però no només això, un resultat directe de la política aranzelària dels EEUU ha estat la firma del tractat de lliure comerç entre la UE i Mercosur (el Brasil, l'Argentina, l'Uruguai i Paraguai), “que crearà un mercat integrat de 780 milions de consumidors” (Bloomberg, 17-01-2026). L'acord ha estat possible, després de 25 anys de negociacions infructuoses gràcies a l'actuació dels EEUU. El cop de gràcia el va donar l'escalada en relació amb Groenlàndia, en l'envalentiment dels EEUU successiu a la seva intervenció militar a Veneçuela (veure pàg. 16 en aquesta revista) durant la qual els EEUU van amenaçar amb imposar un aranzel addicional del 25% a diversos Estats de la UE (amenaça que – dit sigui de pas – no va complir). Això va permetre superar la resistència interna a la UE, acabant d'empènyer a Itàlia a acceptar l'acord.
I no és aquest l'únic acord de lliure comerç de la UE amb un altre bloc que s'ha “desencallat”. A més a més del que veurem més endavant amb l'Índia, la UE ha arribat a acords similars també amb Austràlia i Indonèsia.
Tornant als aranzels del Brasil, aquests han caigut finalment al 10%, que és el tipus general imposat pel govern dels EEUU com a mesura immediatament posterior a l'anul·lació dels aranzels previs efectuada pel Tribunal Suprem dels EEUU. Però ja al novembre del 2025, tres mesos després de la imposició d'aranzels al Brasil, els EEUU havien fet marxa enrere en 100 productes: “Després de l'ordre executiva signada per Donald Trump, Washington elimina el 40% restant dels recàrrecs imposats al juliol, després de retirar fa uns dies el 10% inicial. (…) L'eliminació del 40% restant dels aranzels permet que sectors estratègics —especialment l'agroalimentari— recuperin part de la seva competitivitat en el mercat estatunidenc. Entre els productes inclosos figuren carn, fruites, nous, cafè, te, espècies, arrels, tubercles, aliments processats, begudes, fertilitzants i combustibles fòssils” (América Económica, 21-11-2025).
I no es va tractar només del Brasil, sinó d'una retirada més general, encara que no completa, que evidencia la feblesa dels EEUU davant… ELS SEUS PROPIS aranzels: “els EEUU han anunciat acords comercials marc amb l'Argentina, l'Equador, Guatemala i El Salvador, en un esforç de l'Administració Trump per reduir els preus dels aliments pels consumidors estatunidencs (…) Washington va declarar en comunicats separats que eliminaria els aranzels als productes de l'Equador, El Salvador i Guatemala que “no es poden conrear, extreure ni produir de manera natural als EEUU en quantitats suficients”. Els aranzels als tèxtils i peces de vestir d'El Salvador i Guatemala també es reduirien, segons el comunicat. (…) En un comunicat conjunt amb Buenos Aires difós per la Casa Blanca el dijous, Washington va anunciar l'eliminació dels aranzels recíprocs a les importacions de “recursos naturals no disponibles” i d'alguns ingredients per a productes farmacèutics. L'Argentina, al seu torn, va accedir a obrir el seu mercat al bestiar estatunidenc, segons van informar totes dues parts, a més de relaxar les restriccions a alguns productes lactis estatunidencs i rebaixar els aranzels a una sèrie de béns com alguns medicaments, productes químics, maquinària, dispositius mèdics i vehicles de motor” (Financial Times, 15-11-2025).
L'Índia, Rússia, la Xina, la UE i el Canadà
L'imperialisme indi ha estat comprant petroli rus amb descompte des de l'inici de la guerra a Ucraïna, amb el permís dels EEUU: “Les exportacions de cru rus a l'Índia, (…) s'han disparat des del 2022, fins a assolir en l'actualitat els 140.000 milions de dòlars (uns 120.000 milions d'euros) i suposar més d'un terç de les seves importacions” (Expansión, 24-10-2025). Davant la resistència de l'imperialisme rus a acceptar un acord a Ucraïna, els EEUU van intentar forçar a l'imperialisme indi a deixar de comprar-li petroli, imposant-li un aranzel del 50% a partir del mes d’agost del 2025 davant la negativa a renunciar a aquest molt lucratiu negoci.
Això representa una oportunitat per l'imperialisme xinès que no va dubtar a aprofitar: “El Ministeri d'afers exteriors de la Xina va declarar el dijous que Pequín està disposat a col·laborar amb Nova Delhi per ‘gestionar adequadament les diferències tenint en compte el panorama general’” (Bloomberg, 14-08-2025). Els fets no es van fer esperar i la Xina i l'Índia van anunciar el restabliment dels vols directes entre els dos estats capitalistes.
Després de set anys de no visitar la Xina, unes setmanes després, el president de l'Índia participava a Pequín en la cimera de l'Organització de Cooperació de Shanghai amb posades en escena amb Modi abraçant a Putin i pujant a la seva limusina, o la reunió entre Modi, Putin i Xi Jinping. A la cimera van assistir: “els membres permanents de la OCS (la Xina, Rússia, el Kazakhstan, Kirguizistan, Uzbekistan, l'Índia, el Pakistan, l'Iran i Bielorússia) i altres 14 socis de diàleg, com Turquia, l'Aràbia Saudita, Egipte i Myanmar (…) També ha estat convidat per l'ocasió el secretari general de les Nacions Unides (…) i el de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN)” (El País, 01-09-2025). Amb tot, per mantenir una certa distància, Modi no va participar en la macro desfilada militar dissenyada per mostrar el poder militar xinès, a la qual els presidents allí presents van arribar en una comitiva encapçalada pel trio Xina, Corea del Nord i Rússia.
En lloc d'allunyar l'imperialisme indi del rus, l'atropellament estatunidenc els ha acostat, amb la visita de Putin a l'Índia al desembre del 2025 i la firma d'un programa de cooperació econòmica que té “com a objectiu elevar el comerç bilateral fins als 100.000 milions de dòlars i ja realitzen la gran majoria de les seves transaccions en monedes nacionals” (Banca y Negocio, 05-12-2025).
En un altre ordre, els EEUU van elevar el cost per obtenir un nou visat del programa H-1B a 100.000$. Aquesta decisió, fàcil de casar amb l'agenda migratòria de la fracció governant dels EEUU però a la que curiosament havia renunciat expressament, és un cop dirigit específicament a l'Índia i al seu model de negoci de subcontractació de serveis informàtics xifrat en 280.000 milions de dòlars. El 71% dels beneficiaris de l'H-1B el 2024 van ser treballadors indis, el 12% treballadors xinesos, seguits per un 3% de treballadors filipins, canadencs i sud-coreans. L'objectiu de la represàlia és principalment: “les empreses índies d'externalització, encapçalades per Tata Consultancy Services Ltd. i Infosys Ltd., que utilitzen el programa per destinar a desenes de milers d'enginyers a clients estatunidencs, des de Citigroup Inc. Fins a Walmart Inc. (…) Infosys ocupa milers de persones als seus centres de serveis d'estats com Texas, Indiana i Carolina del Nord” (Bloomberg, 21-09-2025).
Com és habitual, això no significa que aquesta restricció de visats es tradueixi en una major contractació d'estatunidencs per aquests llocs sinó que “és probable que augmentin els costos per les empreses estatunidenques i les empenyin a accelerar l'expansió dels seus anomenats «centres de capacitat global» a l'Índia. Empreses com Microsoft Corp., Google, Goldman Sachs Group Inc., JPMorgan Chase & Co. i Morgan Stanley ja compten amb grans centres d'aquest tipus a l'Índia” (Bloomberg, 21-09-2025). D'altra banda, hi ha qui està esperant amb els braços oberts (encara que no sense una certa resistència interna) als enginyers que els EEUU estan expulsant: “Pequín espera que el programa de la visa K, (…) resultarà atractiu pels xinesos residents a l'estranger i els treballadors qualificats de països en desenvolupament, impulsi el creixement de les seves indústries de ciència i tecnologia (…) Amb la visa K, es preveu una major afluència de persones procedents de l'Índia, Rússia, el Sud-est Asiàtic i l’Orient Mitjà, llocs replets de talent STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) a un menor cost” (Financial Times, 01-11-2025).
EEUU ha tractat infructuosament de sumar més Estats capitalistes a la pressió en advertir “a la Unió Europea que els aranzels a les importacions índies i xineses han de ser una prioritat davant les compres que aquests països fan de petroli rus” (Expansión, 13-09-2025). També ho ha intentat amb el G-7, sense èxit en tots dos casos. I no només no ha aconseguit que li imposessin aranzels a l'Índia sinó que després de 20 anys de negociacions, l'Índia va firmar un acord amb la UE: “un pacte de lliure intercanvi de béns que crea un mercat de gairebé 2.000 milions de persones i que representa ni més ni menys que una quarta part del PIB mundial. (…) Sota el nou acord, s'eliminaran o reduiran els aranzels sobre el 96,6% de les exportacions de béns des de la UE al mercat indi. Aquest moviment permetrà estalviar cada any 4.000 milions d'euros en aranzels a les companyies de la regió, segons els càlculs de Brussel·les. Per part de la UE, la retirada aranzelària serà equivalent, encara que en alguns sectors serà més ràpida que la que afrontarà l'Índia per la major maduresa de la seva indústria. (…) En l'àmbit industrial, sectors clau com maquinària i equip elèctric (amb aranzels actuals de fins al 44%) i aeronaus i naus espacials (fins a l'11%) veuran els seus gravàmens reduïts al 0% per gairebé tots els productes. De la mateixa manera, els productes químics, el ferro i l'acer (tots dos amb taxes actuals de fins al 22%), i els productes farmacèutics (amb un 11%) aconseguiran el 0% d'aranzel en la pràctica totalitat de la seva oferta. Pels instruments òptics, mèdics i quirúrgics, l'aranzel del 27.5% baixarà al 0% en el 90% dels productes, mentre que en el sector dels plàstics, la taxa del 16.5% s'eliminarà gairebé per complet. En sectors de major sensibilitat, les perles, pedres precioses i metalls veuran el seu aranzel del 22.5% caure al 0% per a una cinquena part dels productes, amb reduccions addicionals en un altre 36%, i els vehicles de motor experimentaran una retallada massiva del 110% al 10% per a una quota de 250.000 unitats” (Expansión, 28-01-2026). La reacció a l'altre costat del mur aranzelari no es va fer esperar: “Després d'una conversa telefònica amb Modi, Trump va anunciar en les xarxes socials que reduiria l'aranzel estatunidenc sobre els productes indis del 25% al 18%. El president dels EEUU també eliminarà un aranzel punitiu addicional del 25% aplicat en resposta a les compres de cru de Rússia per part de l'Índia” (Bloomberg, 02-02-2026).
Respecte a aquest acord, després de l'anul·lació dels aranzels pel Tribunal Suprem dels EEUU, les reaccions a dins del capitalisme indi han anat en la línia d'intentar renegociar-lo: “Els líders de l'oposició van instar el Govern del primer ministre Narendra Modi a renegociar l'acord comercial del país amb els Estats Units, mentre que el president de la Federació d'Organitzacions d'Exportadors de l'Índia va afirmar que ‘ara tots competim en igualtat de condicions’” (Bloomberg, 21-02-2026).
La justificació donada per la fracció governant dels EEUU per a consum intern i extern per justificar tal baixada de pantalons (reducció d'aranzels) realitzada in extremis per no perdre completament a l'Índia com a “aliat” és que en el costat indi hi hauria el compromís de no comprar més petroli rus. Aquest suposat compromís no ha estat confirmat per l'Índia i ha estat desmentit per Rússia. No ha hagut de passar un mes perquè els EEUU hagin tornat a permetre oficialment a l'Índia que compri petroli rus, com veurem més endavant en aquest número.
Això no vol dir que l'Índia no diversifiqui els seus recursos, valorant comprar petroli veneçolà (amb els obstacles que analitzarem més endavant, veure pàg. 17), negociant un acord comercial amb Xile que li doni accés a les seves reserves de minerals, amb el Brasil per l'accés a les terres rares o amb el Canadà (un altre dels objectius de la fúria aranzelària dels EEUU) pel subministrament de petroli i GNL: “Ottawa es comprometrà a enviar més petroli cru, gas natural liquat i gas liquat de petroli a l'Índia, mentre que Nova Delhi enviarà més productes petrolífers refinats al Canadà” (Bloomberg, 27-01-2026). L'explicació del representant de l'imperialisme canadenc és significativa quant a la causa de la seva actuació: “’el Canadà solia destinar el 98% de les seves exportacions d'energia a un sol país [els EEUU]’, va afirmar Hodgson en la conferència. ‘Estem decidits a diversificar-les’” (Bloomberg, 27-01-2026).
Més reduccions d'aranzels
Si més a dalt hem vist la reducció addicional d'aranzels iniciada amb estats llatinoamericans, al mes de gener del 2026 es posposava l'anunciada pujada d'aranzels pels mobles entapissats, els armaris de cuina i els tocadors que havien de pujar del 25% fins al 50%.
Al mes de febrer del 2026, els EEUU van baixar només un punt l'aranzel general a Bangladesh però van incloure un “mecanisme que permet que determinats productes tèxtils es beneficiïn d'una exempció total dels aranzels (…) L'exempció beneficiarà a Bangladesh, el segon major exportador mundial de peces de vestir després de la Xina. El sector representa més del 80% de les exportacions totals del país i al voltant de l'11% del producte interior brut” (Bloomberg, 09-02-2026).
A mitjans del mes de febrer del 2026, el Govern dels EEUU estava plantejant-se “reduir alguns aranzels sobre els productes d'acer i alumini” (Financial Times, 13-02-2026).
Efectes i resistència interna als aranzels
A principis del 2025, en preparació prèvia a l'entrada en vigor dels aranzels es van disparar les compres: “Les dades oficials del Departament de Comerç dels EEUU reflecteixen que el dèficit comercial de Washington va assolir els 465.000 milions de dòlars entre gener i març de 2025 – enfront dels 278.000 milions d'un any abans –, a causa de l'allau d'importacions avançades” (El País, 27-08-2025). Amb aquestes compres massives avançades es va posposar l'efecte de l'increment dels preus derivat dels aranzels, però aquest ha arribat inevitablement, afectant el teixit empresarial.
“El gegant estatunidenc de la distribució Walmart va anunciar ahir que “els aranzels imposats pel president Donald Trump han provocat un augment en els costos de la companyia”. Aquest creixement de costos s'ha intensificat pel reproveïment de la firma estatunidenca de cara a la temporada de compres nadalenques. (...) El director executiu de Walmart, Doug McMillon, va explicar que ‘(…) a mesura que reposem inventari a nivells de preus posteriors als aranzels, continuem veient que els nostres costos augmenten cada setmana (…)’” (Expansión, 22-08-2025).
“D'acord amb un informe publicat ahir per JPMorgan Chase Institute el pagament d'aranzels per part de les empreses mitjanes estatunidenques va sofrir ‘un fort augment a partir d'abril del 2025’, coincidint amb la implementació dels primers augments aranzelaris, després d’això els van mantenir amb una pujada progressiva al llarg del 2025‘ i finalment van assolir un nivell aproximadament tres vegades superior al registrat fins a principis del 2025’(…) les empreses mitjanes ocupen uns 48 milions de treballadors i generen un terç del PIB del sector privat” (Expansión, 20-02-2026).
I aquestes empreses repercuteixen una bona part de l'increment en els famosos consumidors: “Després d'analitzar 25 milions d'enviaments amb un valor de 4 bilions de dòlars tramitats a les duanes estatunidenques al llarg de l'any passat conclouen que els ingressos duaners del país han pujat en 200.000 milions de dòlars, però que la majoria dels mateixos (96%) procedeixen de la butxaca dels consumidors estatunidencs via increment de preus, ja que les empreses exportadores estrangeres a penes haurien absorbit en els seus costos el 4% dels nous aranzels. (…) Tax Foundation estima que cada llar dels Estats Units ha hagut d'assumir un sobrecost de 1.100 dòlars el 2025, que augmentarà fins a 1.500 dòlars en aquest exercici” (Expansión, 26-01-2026). Les oposicions a l'efecte de l'ofensiva aranzelària, es van anar incrementant dins del propi camp republicà: “El dimecres, membres del propi Partit Republicà es van unir als demòcrates quan la Cambra de Representants va votar en contra dels aranzels de Trump al Canadà” (Financial Times, 13-02-2026).
Redireccionament de les cadenes de subministrament
Si fins aquí hem anat seguint l'evolució dels aranzels per ells mateixos, observem abans de concloure, quin ha estat el resultat des del punt de vista dels efectes pràctics en la causa que motiva l'intent d'aixecar un mur aranzelari: el VOLCÀ de la producció, l'allau de mercaderies de la qual inunda el mercat mundial exportant la seva DEFLACIÓ.
Per començar, la Xina ha obtingut el 2025 un superàvit comercial rècord d’1,3 bilions de dòlars. La base material d'aquest VOLCÀ és la re-inversió en capital fix del plusvalor extorsionat a la classe obrera, en forma de robots barats per produir mercaderies barates: “Les fàbriques xineses instal·len al voltant de 280.000 robots industrials a l'any, la meitat del total mundial, la qual cosa situa la densitat de robots per treballador del país per sobre de la d'Alemanya i s'acosta a la de Corea del Sud, que lidera la tendència, segons la Federació Internacional de Robòtica. Segons el grup de recerca xinès MIR Databank, la meitat d'aquests robots els fabriquen grups nacionals com Chengdu CRP Robot Technology. (…) Els seus robots de soldadura es venen a un preu molt inferior al dels seus rivals japonesos Yaskawa i Fanuc i els de ABB i Kuka” (Financial Times, 01-09-2025).
Com s'observa en el gràfic anterior, el superàvit rècord no significa que totes les indústries xineses estiguin veient el mateix creixement en l'exportació. Per exemple, les joguines, la roba i els mobles han vist disminucions d'entre el 5% i el 15% interanual, però l'exportació de bateries, automòbils i circuits integrats – sectors substancialment més importants des d'un punt de vista de la producció capitalista – ha vist pujades per sobre del 20%.
La realitat és que, en la mesura en què els EEUU han aconseguit reduir l'entrada de mercaderies xineses, han forçat a aquestes mercaderies a irrompre en la resta de mercats, on els EEUU també aspiren a vendre i on la massa de mercaderies no venudes augmenta la pressió per a exportar cap a mercats com els mateixos EEUU.
El que s'ha produït és un redireccionament dels fluxos, però no ha comportat la disminució sinó l'augment del volum total que abarrota el mercat mundial: “els Estats Units va ser l'única gran regió que va registrar un descens en les exportacions xineses entre gener i febrer, amb una caiguda de les vendes de l'11%. Els enviaments a l’Àfrica es van disparar gairebé un 50% durant aquest període – l'augment més ràpid a nivell mundial –, seguits d'un increment de més del 29% cap als països del sud-est asiàtic pertanyents a l'ASEAN i d'un augment de gairebé el 28% cap a la Unió Europea” (Bloomberg, 10-03-2026).
En el següent gràfic es veu com el volum d'importacions dins dels EEUU s'ha incrementat el 2025.
Al següent gràfic, s'observa el reemplaçament específic de canals d'exportació que inunden els EEUU: la part que no es compra a la Xina, es compra a altres països del sud-est asiàtic.
I no s'interpreti amb això que la Xina exporta a aquests països per a re-etiquetar els productes en aquests països per després exportar-los als EEUU. Això sens dubte ha vingut succeint a través de Mèxic i ara Vietnam sobretot, però no és el principal aspecte del fenomen ni molt menys.
Conforme les cadenes de subministrament s'han desplaçat parcialment a altres països, la Xina ha començat a ser l'exportadora dels materials i maquinàries que s'utilitzen i manufacturen en aquests països. Per exemple: “Les exportacions al país veí de la Xina van assolir el mes passat la xifra rècord de 12.500 milions de dòlars, impulsades en gran manera pel ràpid trasllat de la producció d’iPhones dels proveïdors d'Apple Inc. des del seu veí asiàtic a l'Índia. No obstant això, aquestes empreses continuen depenent de components i eines fabricades en la seva majoria a la Xina. Al juliol, les empreses xineses van enviar a la Índia xips informàtics per valor de gairebé 1.000 milions de dòlars i telèfons i components per valor de milers de milions de dòlars més, segons dades publicades per Pequín” (Bloomberg, 23-09-2025).
Resultats esquemàtics
Sense perjudici de tornar a abordar el procés de la guerra comercial i de les tribulacions aranzelàries d'unes i altres potències imperialistes, ens interessa ressaltar els següents resultats esquemàtics del desplegament de la proposta de mur aranzelari de la fracció governant als EEUU:
- Els EEUU han aconseguit alguns compromisos d'inversió dins del seu territori, la majoria pendents de concreció.
- No obstant això, els aranzels efectivament imposats o acordats van ser menors als anunciats.
- Uns mesos després, els EEUU van haver de començar a retirar part dels aranzels per mitigar l'impacte dins de la seva economia dels seus propis aranzels.
- S'ha exposat encara més la dependència dels EEUU de la resta d'imperialismes i la seva vulnerabilitat davant els seus propis aranzels.
- Els aranzels han perjudicat les pròpies empreses estatunidenques fins al punt que el Tribunal Suprem ha hagut de desautoritzar la política estrella de l'actual fracció governant.
- Els EEUU s'enfronten ara a milers de demandes per retornar a les seves pròpies empreses els diners recaptats a través dels aranzels.
- L'atropellament aranzelari estatunidenc ha obligat la resta d'imperialismes a estrènyer llaços, malgrat les contradiccions que subsisteixen entre tots, aprofundint l'aïllament dels EEUU.
- Els EEUU han hagut de rendir-se en el seu intent de doblegar a la Xina, retirant els aranzels addicionals, claudicant en matèria de semiconductors i evidenciant les seves vulnerabilitats.
- La sobreproducció no s'ha detingut, ni l'allau deflacionista de mercaderies que inunda el mercat mundial, i el superàvit comercial de la Xina ha continuat creixent.
L'anul·lació dels aranzels per part del propi Tribunal Suprem dels EEUU ens situa molt simptomàticament a una setmana abans de l'inici de l'atac d'Israel i els EEUU contra l'Iran (veure pàg. 20). Però abans d'entrar en l'anàlisi del desenvolupament d'aquest conflicte, hem de desgranar altres elements que s'han anat acumulant i que completen els motius i expliquen la detonació i desenvolupament d'aquesta guerra imperialista.