ENSOPEGADES INTERNES DE LA REEDICIÓ DEL REPLEGAMENT EMMURALLAT: FUGIDA CAP A LA GUERRA
Amb el desplegament i l’esfondrament de la panacea del mur aranzelari de rerefons, la fracció de la burgesia partidària del replegament emmurallat ha aconseguit les següents “fites” en política interna en el seu primer any de mandat.
En la part positiva per la burgesia, aquest primer any s'ha obert el negoci militar a les grans tecnològiques, s'ha legislat a favor de la inversió empresarial, amb una “amortització accelerada del 100% durant el primer any per les inversions en maquinària i fàbriques. La legislació també permet una deducció immediata de les despeses de recerca i desenvolupament” (Bloomberg, 11-07-2025), i “els bancs estatunidencs van generar guanys rècord l'any passat de gairebé 300.000 milions de dòlars” (Financial Times, 24-02-2026) mentre es preparen per a les reduccions de requisits de capital promeses.
Però, d'altra banda, en menys d'un any s'ha superat el rècord de tancament del govern que havia provocat aquesta mateixa corrent de la burgesia, abocant al tancament per falta d'acord pressupostari al govern federal durant 43 dies a l'octubre-novembre de 2025.
La brutalitat desplegada per l'actual corrent governant ha generat una resistència que ha obligat a desplegar a la Guàrdia Nacional a Washington D. C., Chicago, Portland, Los Ángeles i a amenaçar amb fer-ho a Baltimore, Memphis, Nova Orleans, Oakland, San Francisco. La situació de descontrol, amb els assassinats a sang freda a Minnesota, han obligat part del Partit Republicà a oposar-se al desenfrè que amenaça amb descontrolar encara més la situació. Com a conseqüència el Departament de Seguretat Nacional (DHS), “buque insígnia” de la seva política interior, ha estat 53 dies sense finançament i en l'acord pressupostari segueixen sense finançament l'ICE i la patrulla de fronteres.
Aquesta ostentació de brutalitat ha servit per camuflar que, amb les dades a la mà, el nombre d'expulsions reals és substancialment menor que durant el mandat anterior (amb el decrèpit Biden al poder).
Això posa de manifest tres coses: la primera és la característica del bravucó que maximitza la seva retòrica i escenificació per encobrir la petitesa de la seva capacitat d'actuació real, la segona que l'actuació va més dirigida a atemorir al proletariat immigrant que a l'expulsió de la gran massa, i la tercera, l'art de l'anomenada “esquerra” per reprimir amb major duresa al proletariat que la “dreta” aconseguint continuar passant pels seus defensors.
La dependència del capitalisme estatunidenc respecte a l'explotació de mà d'obra immigrant és massa elevada com per poder prescindir d'ella: “dades del Departament de Treball dels EEUU mostren que el 2021-2022 al voltant del 42% dels treballadors agrícoles contractats no tenien autorització legal per treballar” (Financial Times, 28-03-2026). D'altra banda, la campanya per atemorir al proletariat immigrant, també impacta a la patronal: “Segons una enquesta de l'Associació Nacional de Restaurants, el 55% dels propietaris de restaurants s'han vist afectats en els últims mesos per les activitats de control migratori. El 18% va afirmar que els seus empleats no es presentaven a treballar i el 25% va indicar tenir dificultats per contractar i retenir personal” (Expansión, 28-03-2026).
Quant a la promesa de reduir el dèficit de l'Estat, el resultat és tot el contrari: “Prop de 2,4 bilions de dòlars és el que el pla fiscal de Donald Trump sumarà al dèficit en els comptes públics dels EEUU en la dècada vinent” (Expansión, 05-06-2025). Això ha portat a l’última de les tres principals agències de qualificació estatunidenca a haver-se de rendir a l'evidència i sumar-se a la reducció del ràting dels EEUU: “El divendres, Moody’s va rebaixar la qualificació creditícia dels Estats Units de Aaa a Aa1, sumant-se així a Fitch Ratings i S&P Global Ràtings en la concessió d'una qualificació per sota del màxim nivell, el triple A” (Bloomberg, 16-05-2025).
Això sí, les condicions sanitàries de la classe obrera seran les primeres sacrificades igualment, amb el nou pla fiscal “el nombre de persones sense assegurança mèdica augmentaria en 10,9 milions d'aquí a l'any 2034” (Expansión, 05-06-2025).
En paral·lel, continua la degradació de les condicions de vida de l'aristocràcia obrera i de la petita burgesia, la matança social de les classes mitjanes a través de la seva proletarització forçada, en dificultar-se els seus punts d'entrada al mercat laboral. Com a exemple, a la ciutat de Nova York “El nombre total de llocs de treball de nivell inicial disponibles a la ciutat es va reduir un 37% entre el 2022 i el 2024” (Bloomberg, 13-03-2026).
La taxa de morositat augmenta: “Les taxes de morositat dels préstecs, des d'hipoteques fins a targetes de crèdit, van augmentar fins al 4,8% del total del deute pendent de les llars estatunidenques al quart trimestre, el nivell més alt des del 2017” (Bloomberg, 10-02-2026).
La despesa es comprimeix: “la població estatunidenca va consumir 1.000 milions de menjars menys en restaurants entre gener i març que durant el mateix trimestre de l'any anterior” (Financial Times, 09-08-2025), la majoria de les quals en establiments de menjar ràpid fins ara barat però que molts no es poden ja permetre: “Wendy’s està en procés de tancar centenars d'establiments després de tres trimestres consecutius de caigudes interanuals dels ingressos” (Financial Times, 09-02-2026).
Això és el que ha donat de si la corrent burgesa partidària del replegament emmurallat: impotència per complir les seves promeses, sacrificant les condicions de la seva base electoral pel camí i demostrant la seva incapacitat per controlar la situació social. Aquesta IMPOTÈNCIA s'ha tractat de compensar amb l'exaltació d'operacions militars “llampec”, com l'executada a Veneçuela (que analitzarem a continuació), preludi de l'atac militar contra l'Iran (veure pàg. 20) la prolongació de la qual amenaça amb partir en dos les bases del moviment MAGA. L'enfrontament del president amb part dels seus representants mediàtics (Tucker Carlson, Megyn Kelly, Candace Evans i Alex Jones) ha portat a l'últim d'aquests a demanar obertament la incapacitació del president: "Cal invocar l'esmena 25. És un genocida llunàtic. El nostre Congrés i l'Exèrcit han d'intervenir”.